Bajo los adoquines no estaba la playa

Acaba el mes de mayo y parece que remite la “brasa mediática” que inundó la primera quincena. Por tanto, parece buen momento para realizar nuestra modesta aportación.

1968 fue un año fascinante aunque deja un poso de tristeza, de derrota, de lo que pudo ser y no fue. De pérdida de espíritu crítico y rebeldia. Y aunque desde nuestro eurocentrismo lo centramos en París su alcance fue mucho mayor.

La ofensiva del Teth, la Primavera de Praga, la matanza de Tlatelolco, el Black Power, los asesinatos de Robert Kennedy y Martin Luther King forman parte de nuestra memoria colectiva. Vietnán, Checoslovaquia, México, Japón, EE.UU, Francia y América Latina vieron como en sus calles se levantaban barricadas y como se predicaba una revolución mundial que parecía inminente.

Se era realista y se pedía de lo imposible. Pero no pudo ser. Debajo de los adoquines no estaba la playa. Y muchas de las reivindicaciones de 1968 aún siguen pendientes.

Y los que morían en Vietnán y después en Bosnia, ahora mueren en Bagdad.

Papá cuéntame otra vez:



1968: El año de las rebeliones en el mundo

Las arbitrariedades se pagan

A finales de enero y principios de febrero de 2008 se produjeron en la campaña de Gas Natural una serie de despidos de personal de ETT. Una coordinadora del grupo de noche fue despedida por "perdida de confianza" y tres operadoras por "disminución del volumen de llamadas".

Ante lo arbitrario de la medida (y aconsejadas por la sección sindical de UGT) decidieron denunciar esto hechos ante el juzgado de lo social convocándose juicio el 15 de mayo (para el despido de la coordinadora) y el 28 de mayo (las otras tres despedidas) en el que estaban citados miembros de la sección sindical de UGT como testigos.

Los juicios no se han llegado a celebrar ya que la empresa ha llegado a un acuerdo con los trabajadores reconociendo la improcedencia de dichos despidos.

Conclusión: 45 dias por año trabajado (todas las despedidas llevaban entre año y año y medio) y pago de las nóminas hasta la firma del acuerdo (febrero, marzo, abril y mitad de mayo). Un buen pico, vamos.

Otra vez lo pensarán mejor estos lumbreras de Konecta.

El PP-Chiki

Corre por la red la siguiente letra:

“Y del PP se van así”

¡Rajea!, ¡rajea!
El PP-chiki mola mogollón,
lo bailan en Génova, también con Gallardón

Dale PP-chiki a ese marianito
que el PP-chiki lo pone nerviosito

Lo baila Jose Mari, lo bailan en las FAES
Lo bailan en la COPE, Losantos ya tu sabes.
Lo baila Pepiño, lo baila Mariano
Lo baila Francino con el micro en la mano

Y del PP se van así:

Uno: el Zaplanica
Dos: Ángel Acebes
Tres: Ortega Lara
Cuatro: María San Gil

Baila el PP-chiki, baila el PP-chiki

Lo bailan los pijos, también los frikis
Lo bailan en Ferraz, lo bailan en Valencia
Lo bailan los obispos y también la Conferencia
Lo canta la Botella, lo canta el Fraga
Y Aguirre le dice ¿por qué no te callas?

En el velatorio del Padre Rajoy

pusieron PP-chiki y “me voy”, “me voy”
¡Aznar! ¡Aznar! ¡Aznar!

Y del PP se van así:
Uno: el Zaplanica
Dos: Ángel Acebes
Tres: Ortega Lara
Cuatro: María San Gil

A todos los trabajadores de la campaña de Gas Natural

Comunicado conjunto del Comité de Empresa de Konecta BTO, S.L. (UGT, CC.OO Y CGT).

Compañeros:

Algunos de vosotros habeis puesto en nuestro conocimiento que os han informado verbalmente que, durante el mes de junio, debido al cambio de aplicativo en vuestro servicio, habrá unos dias en los que la empresa os está pidiendo que no vengais a trabajar, y que compenséis-recuperéis estas horas.

El Comité ha solicitado a la empresa un análisis de la situación para poder encontrar una solución adecuada para ambas partes. La empresa nos ha informado que ha realizado pacto con todos los trabajadores sin existir conflicto alguno.

Si por parte de alguno de vosotros existe desacuerdo ante esta situación os recordamos:

El Artículo 30 del Estatuto de los Trabajadores dice (textualmente):

"Si el trabajador no pudiera prestar sus servicios una vez vigente el contrato porque el empresario se retrasare en darle trabajo por impedimentos imputables al mismo y no al trabajador. éste conservará el derecho a su salario, sin que pueda hacérsele compensar el que perdió con otro trabajo realizado en otro tiempo"

Este artículo es aplicable a cualquier situación en que el empresario no pueda dar trabajo.

Voluntariamente vosotros podéis decidir compensar o informar a la empresa de que acudiréis a vuestro puesto de trabajo cumpliendo con vuestro horario laboral, para lo cual debeis entregar un escrito (del que os facilitaremos un modelo en la sala de comité). Si la empresa decide que no acudais a vuestro puesto de trabajo, os lo ha de comunicar igualmente por escrito , y en ningún caso tiene derecho a descontaros las horas.

Para cualquier duda o aclaración, estamos a vuestra disposición.

Per uns salaris dignes i més justos

MANIFEST PER A UNA OFENSIVA SINDICAL UNITÀRIA PER UNS SALARIS DIGNES I MÉS JUSTOS

Les dues forces sindicals més representatives a Catalunya, CCOO i UGT de Catalunya, hem estat incisius en les reivindicacions contínues que hem traslladat a les patronals catalanes, a la Generalitat de Catalunya i, en particular, a les conselleries corresponents per sol·licitar un canvi de model de creixement que deixi enrera polítiques obsoletes i basades en mà d’obra poc qualificada i concentrada en baixos salaris. Des de CCOO i UGT de Catalunya considerem que la competitivitat ha de basar els seus fonaments en les millores de la productivitat a llarg termini, en la innovació del producte i del servei, en la implementació de tecnologia, en l’aposta per la qualificació dels equips humans i en la millora de la gestió i l’organització de les empreses. Aquests són elements clau en una societat avançada que accepta assolir nous reptes per transformar l’antic model de producció i de béns i serveis en un de nou, per avançar i créixer en una economia competitiva com és la de Catalunya.

No podem obviar que el fort creixement econòmic de Catalunya i d’Espanya, en aquests darrers anys, s’ha basat en sectors d’activitat de molt baix valor afegit, intensiu en l’ús de mà d’obra poc qualificada i sotmesa a molt baixos nivells de retribució. Aquest model de creixement ha estat impulsat per estratègies empresarials que basen la competitivitat de les empreses en els baixos costos salarials, en l’especulació i en el benefici a curt termini, amb la consegüent renúncia a la modernització, a la innovació i a la competitivitat de qualitat.

Podem constatar que l’evolució de l’ocupació a Catalunya s’ha concentrat en sectors de baixa qualificació com són la construcció, l’hostaleria, el comerç, els serveis a les empreses de poca qualificació, la neteja, la seguretat, la dependència, el servei domèstic, així com també hi ha hagut un increment significatiu de l’ocupació en subcontractes. És precisament en aquests sectors on es concentren els baixos salaris estructurals i les condicions de treball més precàries.

A tot això hem d’afegir que aquest context no ha estat favorable per a les persones treballadores i, en concret, per a determinats col·lectius, com el de les dones assalariades, els immigrants i els joves. Aquests col·lectius són els que s’han vist més perjudicats pel desenvolupament d’un model que ha comportat que els salaris hagin perdut pes en la renda nacional, malgrat l’esforç del sindicalisme confederal en la negociació dels convenis col·lectius. Contràriament, en aquest període, les empreses s’han beneficiat d’aquesta situació de creixement atípic i han incrementat consideradament els seus beneficis.

El model de creixement al nostre país està esgotat i cal una actuació de tots plegats (agents socials i Govern) per tal de superar una situació crítica que afecta greument tant les persones treballadores de Catalunya com les empreses del nostre país. El resultat d’implementar mesures basades en baixos costos i una competitivitat no sostinguda ha desembocat en la desacceleració econòmica, en el repunt de l’atur, en la paràlisi del consum de les famílies treballadores atrapades pels crèdits hipotecaris de la bombolla immobiliària.

Els governs també han contribuït a aquesta situació, amb la falta d’iniciatives polítiques antiinflacionistes, cosa que erosiona els salaris; amb una reiterada, any rere any, política de previsió de l’IPC falsejada, que confon l’objectiu polític d’inflació amb la previsió real de la seva evolució anual; i amb una política fiscal regressiva que no contribueix a l’objectiu essencial de distribuir més equitativament la riquesa.

Necessitem un nou model de creixement sostenible i de competitivitat de futur. Un model basat en la qualitat de les produccions de béns i serveis, en la innovació i la modernització de les empreses i en la formació professional qualificada. Aquest model, que ha de substituir l’actual, està necessàriament associat a la qualitat del conjunt de les condicions de treball, i molt especialment de salaris dignes i més justos.

Per això, CCOO i UGT de Catalunya considerem que és necessària una estratègia de futur que construeixi un model econòmic i productiu que sigui competitiu, però, alhora, que incorpori criteris de responsabilitat i de sostenibilitat social.

Cal també un salari mínim digne, que la Carta Social Europea estableix al 60% dels salaris mitjans de cada país, i que el sindicalisme català hem xifrat en els emblemàtics 1.000 euros com a mínim. Per això, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya ens proposem desenvolupar una ofensiva sindical per a la dignificació dels salaris i per a l’eradicació dels baixos salaris estructurals, al voltant dels eixos reivindicatius següents:

1.- Una política de dignificació del salari mínim interprofessional, encara insuficient, a partir d’un creixement del 8% entre 2009 i 2012 per tal de situar-lo en els 1.000 euros, alhora que demanem al Govern que compleixi la llei i en possibiliti la revisió mitjançant la modificació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors.

2.- La potenciació i la intensificació per part de les nostres organitzacions d’una política salarial forta en la negociació col·lectiva que garanteixi la millora real i efectiva dels salaris, sobre la base d’uns criteris mínims irrenunciables:

2.1.- L’extensió de les clàusules de revisió retroactives, la incorporació dels creixements sectorials de productivitat a la negociació salarial, l’assumpció delscompromisos assolits en matèria salarial en l’AIC i la consideració de l’existència d’importants beneficis empresarials en algunes activitats i empreses.

2.2.- L’eradicació dels baixos salaris estructurals, tot establint un salari mínim garantit per negociació col·lectiva que assoleixi la xifra dels 1.000 euros bruts mensuals per 14 pagues a l’inici o durant la vigència del conveni.

2.3.- La negociació de la política salarial en conveni col·lectiu amb un caràcter global, de manera que es pacti l’estructura salarial en totes les seves dimensions: conceptes de salari base, incentius, primes, comissions i retribucions variables. En relació amb el salari variable, les organitzacions sindicals sotasignats exigirem per negociació col·lectiva que es determinin criteris d’objectivitat i de transparència, així com informació periòdica dels seus resultats. Les persones afectades pels sistemes de salari variable hauran de tenir informació documental periòdica i regular, i també dels seus propis resultats.

2.4.- La correcció, mitjançant la negociació col·lectiva, de les clàusules de compensació i d’absorció abusives, així com l’impuls de l’establiment de plans de pensions sectorials com a salari diferit a les PIMES.

2.5.- La promoció i l’impuls de disposicions convencionals que desenvolupin la Llei d’igualtat efectiva de gènere entre homes i dones, així com el desplegament dels plans d’igualtat a les empreses catalanes, amb un èmfasi especial en la igualtat salarial. Aquesta igualtat ha d’arribar a tots els col·lectius, per la qual cosa les organitzacions sindicals sotasignats rebutgem la determinació sistemàtica de dobles escales salarials que afecten injustament els joves.

La nostra ofensiva sindical unitària per uns salaris més dignes esdevé, per tant, una qüestió de justícia social, i és també, alhora, la contribució del sindicalisme català a un nou model de desenvolupament competitiu, responsable i sostenible per al nostre país.

16 de maig de 2008

Inundación en trajano

Empezamos mal la semana en Trajano y la acabamos peor. Por hacer un chiste facil: llueve sobre mojado.

En el video vemos una zona del centro el día 9 de mayo de 2008. Sin comentarios.....

La Pocilga de Trajano (2ª Parte)

Estas fotos son un ejemplo de cómo estaban ayer dia 5 de mayo de 2008 las instalaciones de Trajano de Konecta Bto, S.L.

El grupo Konecta (que tanto se llena la boca de grandes palabras como excelencia, calidad, accesibilidad, etc) permite que sus trabajadores trabajen en estas condiciones con el consiguiente riesgo para su salud.

Nosotros haremos lo que venimos haciendo: denunciar, denunciar y denunciar aunque algún impresentable del grupo nos tilde de flojos (por ejemplo en la inspección por el estado de los centros de bruc y ausias).

No señor, no somos flojos. Usted y su grupo son unos impresentables y unos guarros.

Continuará......