Per uns salaris dignes i més justos

MANIFEST PER A UNA OFENSIVA SINDICAL UNITÀRIA PER UNS SALARIS DIGNES I MÉS JUSTOS

Les dues forces sindicals més representatives a Catalunya, CCOO i UGT de Catalunya, hem estat incisius en les reivindicacions contínues que hem traslladat a les patronals catalanes, a la Generalitat de Catalunya i, en particular, a les conselleries corresponents per sol·licitar un canvi de model de creixement que deixi enrera polítiques obsoletes i basades en mà d’obra poc qualificada i concentrada en baixos salaris. Des de CCOO i UGT de Catalunya considerem que la competitivitat ha de basar els seus fonaments en les millores de la productivitat a llarg termini, en la innovació del producte i del servei, en la implementació de tecnologia, en l’aposta per la qualificació dels equips humans i en la millora de la gestió i l’organització de les empreses. Aquests són elements clau en una societat avançada que accepta assolir nous reptes per transformar l’antic model de producció i de béns i serveis en un de nou, per avançar i créixer en una economia competitiva com és la de Catalunya.

No podem obviar que el fort creixement econòmic de Catalunya i d’Espanya, en aquests darrers anys, s’ha basat en sectors d’activitat de molt baix valor afegit, intensiu en l’ús de mà d’obra poc qualificada i sotmesa a molt baixos nivells de retribució. Aquest model de creixement ha estat impulsat per estratègies empresarials que basen la competitivitat de les empreses en els baixos costos salarials, en l’especulació i en el benefici a curt termini, amb la consegüent renúncia a la modernització, a la innovació i a la competitivitat de qualitat.

Podem constatar que l’evolució de l’ocupació a Catalunya s’ha concentrat en sectors de baixa qualificació com són la construcció, l’hostaleria, el comerç, els serveis a les empreses de poca qualificació, la neteja, la seguretat, la dependència, el servei domèstic, així com també hi ha hagut un increment significatiu de l’ocupació en subcontractes. És precisament en aquests sectors on es concentren els baixos salaris estructurals i les condicions de treball més precàries.

A tot això hem d’afegir que aquest context no ha estat favorable per a les persones treballadores i, en concret, per a determinats col·lectius, com el de les dones assalariades, els immigrants i els joves. Aquests col·lectius són els que s’han vist més perjudicats pel desenvolupament d’un model que ha comportat que els salaris hagin perdut pes en la renda nacional, malgrat l’esforç del sindicalisme confederal en la negociació dels convenis col·lectius. Contràriament, en aquest període, les empreses s’han beneficiat d’aquesta situació de creixement atípic i han incrementat consideradament els seus beneficis.

El model de creixement al nostre país està esgotat i cal una actuació de tots plegats (agents socials i Govern) per tal de superar una situació crítica que afecta greument tant les persones treballadores de Catalunya com les empreses del nostre país. El resultat d’implementar mesures basades en baixos costos i una competitivitat no sostinguda ha desembocat en la desacceleració econòmica, en el repunt de l’atur, en la paràlisi del consum de les famílies treballadores atrapades pels crèdits hipotecaris de la bombolla immobiliària.

Els governs també han contribuït a aquesta situació, amb la falta d’iniciatives polítiques antiinflacionistes, cosa que erosiona els salaris; amb una reiterada, any rere any, política de previsió de l’IPC falsejada, que confon l’objectiu polític d’inflació amb la previsió real de la seva evolució anual; i amb una política fiscal regressiva que no contribueix a l’objectiu essencial de distribuir més equitativament la riquesa.

Necessitem un nou model de creixement sostenible i de competitivitat de futur. Un model basat en la qualitat de les produccions de béns i serveis, en la innovació i la modernització de les empreses i en la formació professional qualificada. Aquest model, que ha de substituir l’actual, està necessàriament associat a la qualitat del conjunt de les condicions de treball, i molt especialment de salaris dignes i més justos.

Per això, CCOO i UGT de Catalunya considerem que és necessària una estratègia de futur que construeixi un model econòmic i productiu que sigui competitiu, però, alhora, que incorpori criteris de responsabilitat i de sostenibilitat social.

Cal també un salari mínim digne, que la Carta Social Europea estableix al 60% dels salaris mitjans de cada país, i que el sindicalisme català hem xifrat en els emblemàtics 1.000 euros com a mínim. Per això, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya ens proposem desenvolupar una ofensiva sindical per a la dignificació dels salaris i per a l’eradicació dels baixos salaris estructurals, al voltant dels eixos reivindicatius següents:

1.- Una política de dignificació del salari mínim interprofessional, encara insuficient, a partir d’un creixement del 8% entre 2009 i 2012 per tal de situar-lo en els 1.000 euros, alhora que demanem al Govern que compleixi la llei i en possibiliti la revisió mitjançant la modificació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors.

2.- La potenciació i la intensificació per part de les nostres organitzacions d’una política salarial forta en la negociació col·lectiva que garanteixi la millora real i efectiva dels salaris, sobre la base d’uns criteris mínims irrenunciables:

2.1.- L’extensió de les clàusules de revisió retroactives, la incorporació dels creixements sectorials de productivitat a la negociació salarial, l’assumpció delscompromisos assolits en matèria salarial en l’AIC i la consideració de l’existència d’importants beneficis empresarials en algunes activitats i empreses.

2.2.- L’eradicació dels baixos salaris estructurals, tot establint un salari mínim garantit per negociació col·lectiva que assoleixi la xifra dels 1.000 euros bruts mensuals per 14 pagues a l’inici o durant la vigència del conveni.

2.3.- La negociació de la política salarial en conveni col·lectiu amb un caràcter global, de manera que es pacti l’estructura salarial en totes les seves dimensions: conceptes de salari base, incentius, primes, comissions i retribucions variables. En relació amb el salari variable, les organitzacions sindicals sotasignats exigirem per negociació col·lectiva que es determinin criteris d’objectivitat i de transparència, així com informació periòdica dels seus resultats. Les persones afectades pels sistemes de salari variable hauran de tenir informació documental periòdica i regular, i també dels seus propis resultats.

2.4.- La correcció, mitjançant la negociació col·lectiva, de les clàusules de compensació i d’absorció abusives, així com l’impuls de l’establiment de plans de pensions sectorials com a salari diferit a les PIMES.

2.5.- La promoció i l’impuls de disposicions convencionals que desenvolupin la Llei d’igualtat efectiva de gènere entre homes i dones, així com el desplegament dels plans d’igualtat a les empreses catalanes, amb un èmfasi especial en la igualtat salarial. Aquesta igualtat ha d’arribar a tots els col·lectius, per la qual cosa les organitzacions sindicals sotasignats rebutgem la determinació sistemàtica de dobles escales salarials que afecten injustament els joves.

La nostra ofensiva sindical unitària per uns salaris més dignes esdevé, per tant, una qüestió de justícia social, i és també, alhora, la contribució del sindicalisme català a un nou model de desenvolupament competitiu, responsable i sostenible per al nostre país.

16 de maig de 2008