Qui de nosaltres no ha sentit alguna vegada que en un horitzó d'uns 20, 30 o 40 anys els recursos de la Seguretat Social no seran suficients i que farà fallida? Avui dia els mitjans de comunicació van plens de notícies que, sota arguments d'aparent rigor i cientificitat i basats en estudis carregats d'una legitimitat discutible, anuncien la insostenibilitat del sistema de pensions i ens omplen de por fent-nos imaginar un futur en que no hi haurà diners per pagar les pensions de les persones que ara estan contribuint al sistema. És per això que hem de deixar ben clar que el sistema públic de pensions no fa fallida.
Darrere de les afirmacions que el sistema de pensions està en crisi, s'amaguen els interessos crematistics d'entitats financeres, molt interessades a privatitzar i poder posar mà en els atractius i nombrosos recursos públics. Aquests estudis ja han demostrat que les seves prediccions han estat totalment errònies, però tot i així encara es continuen finançant.
Tot aprofitant l’actual moment de gran incertesa i de crisi económica, els defensors abjectes del desmantellament de l’estat de benestar volen debilitar i liquidar, amb ferocitat i persistencia, les conquestes socials de les persones treballadores i generar entre la població una severa inseguretat i preocupació pel manteniment del sistema de la seguretat social. Oportunistes que aprofiten la seva suposada autoritat, experts comprats a cops de taló que es desvien tant deis problèmes com de les véritables solucions per a donar resposta als seus propis interessos économics. Tan sols són jocs de màgia emprats per il. lusionistes de la Seguretat Social i que són aplaudits per un public estupefacte que no sap per on l’han enredat.
El finançament econòmic de qualsevol sistema de pensions s'enfronta al mateix repte: l’envelliment de la població i l’augment de la despesa. Però, contràriament al que ens volen fer creure, la capacitat de resposta d'un sistema privat és molt mes limitada davant la seva rendibilitat imposada i la seva font d'ingressos limitada.
En els darrers mesos, els ingressos de la Seguretat Social han présentat uns decrements importants dels passats superàvits, que es deuen principalment al fet que la principal font d'ingressos de la Seguretat Social procedeix de les cotitzacions socials. Ara mateix, amb una caiguda important de l’afiliació i amb unes taxes d'atur tan elevades, no podem pretendre que el nostre sistema de Seguretat Social mantingui el mateix superávit que presentava en anys anteriors. Tot i així, en els deu primers mesos de 2009 els comptes de la Seguretat Social han presentai un saldo positiu de 13.998,24 milions d’euros, un superàvit que representa l’1,33% del PIB.
Els sistemes de capitalització no s'han escapat de les dificultats derivades de la crisi: segons dades de l'OCDE, al final del 2008 les pensions privades havien tingut una pèrdua del 20% del seu capital, i en alguns casos, han perdut ja fins un 33% del seu valor en alguns països i han provocat dèfìcit, com és el cas d'Irlanda i dels Països Baixos,
Ens hauríem de preguntar per què tenim un sistema públic de pensions i per què hauriém d’invertir-hi mes en lloc de potenciar un mercat privat de s’assegurances i pensions. Primer, si tenim un sistema públic de pensions és tant per assegurar-nos que tothom estigui protegit, com per garantir el benestar a totes les persones, fins i tot en aquelles contingències derivades de l'edat, malaltia i pobresa. I segon si no volem un model de protecció social de cobertura mínima que només garanteixi mínims i que condueixi indirectament cap a la creació de plans privats de pensions, necessitem una Seguretat Social forta amb un nivell important de producció i de despesa social i una amplia capacitat protectora.
Els sistemes de protecció social no són per guanyar diners sinò per garantir el benestar col.lectiu. No apartem la vista que a Catalunya i Espanya tan la despesa social com la pressió fiscal estan per sota de la mitjana de la Unió Europea, és a dir, encara tením un ampli marge per dedicar més recursos al nostre estat de benestar.
Hem d'estar ben desperts perquè aquests arguments volen produir una hipnosi col-lectiva perquè sota un vel de legitimitat es pugui, a poc a poc, anar debilitant el sistema de protecció social amb reformes que reduexin l'acció protectora contributiva i potenciar una seguretat social complementària. La UGT de Catalunya tením un paper molt important aquí, no només revelant els trucs de mágia, sinó com a membres actius en el procés de concertació i diàleg social amb els governs i altres agents econòmics i socials. És aquí on hem de ser els millors defensors de la classe treballadora i de la ciutadania en general, i amb la nostra participació sindical assegurar la viabilitat financera i la suficiència protectora de la Segurat Social.
Darrere de les afirmacions que el sistema de pensions està en crisi, s'amaguen els interessos crematistics d'entitats financeres, molt interessades a privatitzar i poder posar mà en els atractius i nombrosos recursos públics. Aquests estudis ja han demostrat que les seves prediccions han estat totalment errònies, però tot i així encara es continuen finançant.
Tot aprofitant l’actual moment de gran incertesa i de crisi económica, els defensors abjectes del desmantellament de l’estat de benestar volen debilitar i liquidar, amb ferocitat i persistencia, les conquestes socials de les persones treballadores i generar entre la població una severa inseguretat i preocupació pel manteniment del sistema de la seguretat social. Oportunistes que aprofiten la seva suposada autoritat, experts comprats a cops de taló que es desvien tant deis problèmes com de les véritables solucions per a donar resposta als seus propis interessos économics. Tan sols són jocs de màgia emprats per il. lusionistes de la Seguretat Social i que són aplaudits per un public estupefacte que no sap per on l’han enredat.
El finançament econòmic de qualsevol sistema de pensions s'enfronta al mateix repte: l’envelliment de la població i l’augment de la despesa. Però, contràriament al que ens volen fer creure, la capacitat de resposta d'un sistema privat és molt mes limitada davant la seva rendibilitat imposada i la seva font d'ingressos limitada.
En els darrers mesos, els ingressos de la Seguretat Social han présentat uns decrements importants dels passats superàvits, que es deuen principalment al fet que la principal font d'ingressos de la Seguretat Social procedeix de les cotitzacions socials. Ara mateix, amb una caiguda important de l’afiliació i amb unes taxes d'atur tan elevades, no podem pretendre que el nostre sistema de Seguretat Social mantingui el mateix superávit que presentava en anys anteriors. Tot i així, en els deu primers mesos de 2009 els comptes de la Seguretat Social han presentai un saldo positiu de 13.998,24 milions d’euros, un superàvit que representa l’1,33% del PIB.
Els sistemes de capitalització no s'han escapat de les dificultats derivades de la crisi: segons dades de l'OCDE, al final del 2008 les pensions privades havien tingut una pèrdua del 20% del seu capital, i en alguns casos, han perdut ja fins un 33% del seu valor en alguns països i han provocat dèfìcit, com és el cas d'Irlanda i dels Països Baixos,
Ens hauríem de preguntar per què tenim un sistema públic de pensions i per què hauriém d’invertir-hi mes en lloc de potenciar un mercat privat de s’assegurances i pensions. Primer, si tenim un sistema públic de pensions és tant per assegurar-nos que tothom estigui protegit, com per garantir el benestar a totes les persones, fins i tot en aquelles contingències derivades de l'edat, malaltia i pobresa. I segon si no volem un model de protecció social de cobertura mínima que només garanteixi mínims i que condueixi indirectament cap a la creació de plans privats de pensions, necessitem una Seguretat Social forta amb un nivell important de producció i de despesa social i una amplia capacitat protectora.
Els sistemes de protecció social no són per guanyar diners sinò per garantir el benestar col.lectiu. No apartem la vista que a Catalunya i Espanya tan la despesa social com la pressió fiscal estan per sota de la mitjana de la Unió Europea, és a dir, encara tením un ampli marge per dedicar més recursos al nostre estat de benestar.
Hem d'estar ben desperts perquè aquests arguments volen produir una hipnosi col-lectiva perquè sota un vel de legitimitat es pugui, a poc a poc, anar debilitant el sistema de protecció social amb reformes que reduexin l'acció protectora contributiva i potenciar una seguretat social complementària. La UGT de Catalunya tením un paper molt important aquí, no només revelant els trucs de mágia, sinó com a membres actius en el procés de concertació i diàleg social amb els governs i altres agents econòmics i socials. És aquí on hem de ser els millors defensors de la classe treballadora i de la ciutadania en general, i amb la nostra participació sindical assegurar la viabilitat financera i la suficiència protectora de la Segurat Social.
LES 10 MENTIDES DE LA CRISI Agraïm als dibuixants de la revista EL JUEVES les Il.lustracions d'aquest número de "Les notícies" Revista de la Unió General de Treballadors de Catalunya.gener 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario