«Paguem molts impostos», «abaixar els impostos també pot ser d'esquerres» són frases fetes que han passat a les converses i tertúlies habituals i que s'han acabat assumint corn a vertaderes, Naturalment, aquestes afirmacions son inœrtes i amaguen moltes veritats.
No és que paguem molts impostos, sino que alguns paguem molt mes que altres,
Hi ha una majoria que paga cèntim a cèntim el que li correspon i una minoria, de rendes altes, que no paga el que li toca,., cornet frau fiscal i evasió d'impostos.
El frau fiscal a Espanya està quantificat en un 23% del PIB, deu punts percentuals per sobre de la mitjana europea, és a dir, un de cada quatre euros no tributa. Ara bé, n'hi ha que no s'escapen de pagar ni un sol euro -els assalariats i assalariades- i n'hi ha que, gràcies a les trampes fiscals proposades pels seus assessors, viuen de les rendes que els genera el capital dipositat en fons d'inversió, comptes en paradisos fiscals, etc., i eviten pagar impostos.
Segons informació del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda -GESTHA-, prop del 80% de la recaptació de l'impost sobre la renda de les persones fisiques IRPF- procedeix dels salaris: l'any 2006, l'import mitjà declarat per rendiments del treball assalariat va ser de 20.732 €, mentre que el dels empresaris individuals que declaren els seus ingressos d'activitats econòmiques va ser de 13.311 €. És evident que alguns empresaris no declaren tot el que perceben i que els que mantenim l’estat del benestar som els treballadors i treballadores.
Hi ha una tendència creixent a augmentar els impostos indirectes, que paguem tots i totes per igual, i a reduir els directes, que son els que si que tenen en compte la capacitat de pagament i la situació personal del contribuent i que fan que pagui més qui més té.
Les darreres reformes fiscals que s'han practicat a Espanya i Catalunya estan fent que augmenti la regressió del nostre sistema fiscal. La UGT de Catalunya ens hem manifestat frontalment en contra de l'aprovació de l'augment de dos punts de l'impost sobre el valor afegit (IVA), que passarà del 16% general al 18% a partir de juliol del 2010. Aquest és un impost indirecte que no té en compte la capacitat econòmica de la persona i que afectarà en major mesura els que perceben rendes baixes, ja que dediquen un percentatge més gran dels seus ingressos al consum.
D'altra banda, el 2007 es va eliminar l'impost sobre el patrimoni, un impost que gravava i sobretot controlava les grans fortunes. També es va rebaixar substancialment la tributacíó de les rendes empresarials, reduint cinc punts la tarifa de l'impost de societats, que és l'impost que paguen les empreses -la tarifa general va passar d'un 35% a un 30%, i la tarifa per a pimes ho va fer d'un 30% a un 25%.
I per últim, l'impost sobre successions i donacions ha estat quasi eliminai o reduit substancialment a través de les consecutives reformes dels governs autonomics, la darrera, la del Govern de la Generalitat de Catalunya.
En conclusió, la ciutadania de rendes més altes soporta una càrrega fiscal menor que la ciutadania de rendes baixes, És a dir, segons les estadístiques qui té més renda i patrimoni dedica una part menor a pagar impostos. En definitiva, ser ric surt barat¡
Abaixar els impostos és d'esquerres? Necessitem més impostos per a una major despesa social, Els ingressos que el nostre model genera són insuficients per poder assolir el nivell de despesa que requereix un bon estat del benestar: com hem dit, la pressió fiscal espanyola es a la cua dels països europeus, representa el 32% del PIB davant del 43% de Dinamarca o Suécìa, mentre la despesa pública social com a percentatge del PIB se situa en un 20,3 % davant del 27% de la mitjana de la Unió Europea dels 15- És evident que, con més recaptació hi hagi més capacitat de despesa en protecció social i despesa pública es podrá fer, i que mai no podre, apropar-nos als nivells de despesa social i d'inversió pública europea si no fem un veritable esforç fiscal.
Espanya i Catalunya tenen els recursos suficients per tenir un estat del benestar més avançat, el problema és que els seus governs no els recullen.
E! sistema fiscal ha de garantir que els governs disposin dels recursos suficients per fer front a les despesas associades als efectes de la crisi i ai canvi de model productiu i a les despeses associades als nous drets generats durant els darrers anys, corn son els serveis socials i la dependència, que no han anat acompanyats de reformes necessàries per a fer-los econòmicament viables.
Les reformes fiscals que s'han dut a terme fins ara s’han fet sense un debat previ i sense acord social
Des de la UGT de Catalunya dernanem un pacte de rendes, que impliqui diàleg i acord social al voltant dels ternes fiscals i redistributius.
LES 10 MENTIDES DE LA CRISI Agraïm als dibuixants de la revista EL JUEVES les Il.lustracions d'aquest número de "Les notícies" Revista de la Unió General de Treballadors de Catalunya.gener 2010
No és que paguem molts impostos, sino que alguns paguem molt mes que altres,
Hi ha una majoria que paga cèntim a cèntim el que li correspon i una minoria, de rendes altes, que no paga el que li toca,., cornet frau fiscal i evasió d'impostos.
El frau fiscal a Espanya està quantificat en un 23% del PIB, deu punts percentuals per sobre de la mitjana europea, és a dir, un de cada quatre euros no tributa. Ara bé, n'hi ha que no s'escapen de pagar ni un sol euro -els assalariats i assalariades- i n'hi ha que, gràcies a les trampes fiscals proposades pels seus assessors, viuen de les rendes que els genera el capital dipositat en fons d'inversió, comptes en paradisos fiscals, etc., i eviten pagar impostos.
Segons informació del sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda -GESTHA-, prop del 80% de la recaptació de l'impost sobre la renda de les persones fisiques IRPF- procedeix dels salaris: l'any 2006, l'import mitjà declarat per rendiments del treball assalariat va ser de 20.732 €, mentre que el dels empresaris individuals que declaren els seus ingressos d'activitats econòmiques va ser de 13.311 €. És evident que alguns empresaris no declaren tot el que perceben i que els que mantenim l’estat del benestar som els treballadors i treballadores.
Hi ha una tendència creixent a augmentar els impostos indirectes, que paguem tots i totes per igual, i a reduir els directes, que son els que si que tenen en compte la capacitat de pagament i la situació personal del contribuent i que fan que pagui més qui més té.
Les darreres reformes fiscals que s'han practicat a Espanya i Catalunya estan fent que augmenti la regressió del nostre sistema fiscal. La UGT de Catalunya ens hem manifestat frontalment en contra de l'aprovació de l'augment de dos punts de l'impost sobre el valor afegit (IVA), que passarà del 16% general al 18% a partir de juliol del 2010. Aquest és un impost indirecte que no té en compte la capacitat econòmica de la persona i que afectarà en major mesura els que perceben rendes baixes, ja que dediquen un percentatge més gran dels seus ingressos al consum.
D'altra banda, el 2007 es va eliminar l'impost sobre el patrimoni, un impost que gravava i sobretot controlava les grans fortunes. També es va rebaixar substancialment la tributacíó de les rendes empresarials, reduint cinc punts la tarifa de l'impost de societats, que és l'impost que paguen les empreses -la tarifa general va passar d'un 35% a un 30%, i la tarifa per a pimes ho va fer d'un 30% a un 25%.
I per últim, l'impost sobre successions i donacions ha estat quasi eliminai o reduit substancialment a través de les consecutives reformes dels governs autonomics, la darrera, la del Govern de la Generalitat de Catalunya.
En conclusió, la ciutadania de rendes més altes soporta una càrrega fiscal menor que la ciutadania de rendes baixes, És a dir, segons les estadístiques qui té més renda i patrimoni dedica una part menor a pagar impostos. En definitiva, ser ric surt barat¡
Abaixar els impostos és d'esquerres? Necessitem més impostos per a una major despesa social, Els ingressos que el nostre model genera són insuficients per poder assolir el nivell de despesa que requereix un bon estat del benestar: com hem dit, la pressió fiscal espanyola es a la cua dels països europeus, representa el 32% del PIB davant del 43% de Dinamarca o Suécìa, mentre la despesa pública social com a percentatge del PIB se situa en un 20,3 % davant del 27% de la mitjana de la Unió Europea dels 15- És evident que, con més recaptació hi hagi més capacitat de despesa en protecció social i despesa pública es podrá fer, i que mai no podre, apropar-nos als nivells de despesa social i d'inversió pública europea si no fem un veritable esforç fiscal.
Espanya i Catalunya tenen els recursos suficients per tenir un estat del benestar més avançat, el problema és que els seus governs no els recullen.
E! sistema fiscal ha de garantir que els governs disposin dels recursos suficients per fer front a les despesas associades als efectes de la crisi i ai canvi de model productiu i a les despeses associades als nous drets generats durant els darrers anys, corn son els serveis socials i la dependència, que no han anat acompanyats de reformes necessàries per a fer-los econòmicament viables.
Les reformes fiscals que s'han dut a terme fins ara s’han fet sense un debat previ i sense acord social
Des de la UGT de Catalunya dernanem un pacte de rendes, que impliqui diàleg i acord social al voltant dels ternes fiscals i redistributius.
LES 10 MENTIDES DE LA CRISI Agraïm als dibuixants de la revista EL JUEVES les Il.lustracions d'aquest número de "Les notícies" Revista de la Unió General de Treballadors de Catalunya.gener 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario